La fira del Sequer
Quan les figueres eren un dels cultius més estesos del Pla de Mallorca i la collita de figues i els sequers ocupaven una part significativa de les dones i la joveneia dels nostres pobles, era habitual, gairebé espontani, organitzar ballades ací i allà per sortir de la monotonia i alegrar la parròquia. Els primers anys de la postguerra, es feren famoses les ballades de Son Brondo, a Paixarí, al Colomer, a Son Gelabert i altres possessions de la contrada.
L’any 1943, Miquel Fortesa Pinya, propietari de la Rota d’en Palerm en feia aquesta descripció:
El ball de les figueraleres se sol fer en diumenge de lluna de setembre, al vespre. El capvespre, després de dinar, ja comencen el majoral, el missatge i els al·lots a aplanar i regar la clastra, mentre les figueraleres van de caseta en caseta a convidar la gent. Tallen també uns quants pinotells que planten al voltant de la clastra, adornada amb banderetes i llumets. Arran de les parets hi posen una quantitat enorme de bancs i cadires, que no basten mai per la meitat de la gent. Quan comença a fer-se fosc, els al·lots agafen els corns i comencen a cornar contínuament i a cridar els «quedos» que trameten llargament els ecos per tota la vall, mentre s’encenen els llums de les casetes dels figuerals.
Ja comença a venir gent i més gent a peu, en carros, camions i automòbils. També arriben els músics en llarga caravana. Ve el clarinet, el saxofon, una guitarra i el guitarró. Els mateixos que toquen la guitarra i el guitarró són els que canten.
Damunt un gran taulat s’asseuen els músics tenint, a devora, la botella de suc per apagar la set dels cantadors i de les trompes. La primera la ballen les figueraleres i després comencen a sortir parelles i més parelles i s’anima per moments el ball, sobretot quan les trompes envesten el copeo i les balladores van i vénen prodigiosament, fins que la caçó d’acaballes atura el copeo de cop en sec.
A principis de la dècada de 1980, a redossa de la revifalla de costums i tradicions, i en una situació en què el cultiu de la figuera havia entrat ja en irreversible decadència, a Llorito s’intenta recuperar aquesta celebració festiva. És així, com de forma humil, amb molts pocs recursos i molt d’entusiasme sorgeix la festa del Sequer.
Ara, des d’ARCUFI,
volem dedicar un apartat a recuperar la memòria de la festa del Sequer que, amb els anys, ha esdevingut una celebració significada dins el calendari festiu de la nostra localitat. Amb aquesta finalitat, hem cregut oportú recuperar els programes de cada una de les edicions de la festa, on hi apareixen les dates de celebració, les activitats que s’hi dugueren a terme, les entitats organitzadores i, al llarg dels anys, l’evolució, el gran creixement, la incorporació de noves iniciatives i els canvis i vicissituds que s’han anat succeïnt fins a hores d’ara.
Tanmateix, aquesta informació inicial només és el començament d’un projecte de recuperació de la memòria de la festa. Un punt de partida, al qual volem que se sumin el major nombre de testimonis, escrits, gràfics, sonors, que permetin rememorar l’esperit col·lectiu de la celebració i el protagonisme de totes les persones, grups, entitats i institucions que al llarg de tots aquests anys l’han feta possible.
